Caputxeta

El miro als ulls amb un cert aire de tendressa i desafiant-lo al mateix temps. Avui s'ha posat aquesta camisa blau-verd que li dona aquest aire polit que tant m'agrada. Acosta un peu a les meves cames per sota de la taula i em pica l'ullet: -"avui no t'escapes"

Estem d'aniversari. Bé, és l'excusa... teniem ganes de brindar amb un bon vi i fotre'ns un bon sopar. Un soparet, com diem nosaltres. Quan estem tendres ho enxiquim tot ("vols fer cosetes?")

Jo per variar, no sabia que posar-me. Només tenia clar que lluiria un bon escot, i aqui em trobo, en un racó del restaurant, amb Bruce de fons, a mitja llum, insinuant els meus 95... "No wedding day smiles no walk down the aisle, No flowers no wedding dress..."

Mentre assaboreixo el peix el miro i penso... "aquesta llengua m'hauria de llepar"

- en què penses?

- res

- res no, alguna cosa tens al cap

- coses meves

Segueixo amb el lluç i el meu cap em diu.. "aquesta boca m'hauria de menjar"

Quelcom humit i tebi em baixa per l'entrecuix, no sé si m'acabaré el plat. Intento sofocar-me amb un bon glop de vi. El cap em balla i em ve una rialla a mig gas.

El meu cervell segueix passant-se tots els límits de velocitat... "aquestes dents m'haurien de queixalar"

- vaig un moment al labavo

M'aixeco topera, intentant mantenir la sensualitat que es desfigura per moments i em dirigeixo al fons, a la dreta, com sempre. Estàn nets, menys mal. Agafo el mòbil i li envio un sms entre riallades i sanglotades... "tespero al wc domes"

En menys d'un minut el tinc amb mi, el meu llop, ha vingut a mossegar-me, llepar-me, queixalar-me... M'empeny contra la porta i jo el munto passant una de les meves cames per les seves espatlles i repenjant l'altra a la paret.

Algú entra al recinte i ell em tapa la boca. Encara m'excito més. Sento el seu membre que s'infla dintre meu i intento moure'm (dintre de les meves escases possibilitats).

Vull xisclar però no seria prudent. Ell boig de desig m'empeny amb força i jo noto que començo a flotar i flotar i el meu cos es fa lleuger i el cap em roda... m'agafa les natges amb força i em penetra salvatgement, jo crido, ell crida, em queixela el coll, jo li tibo els cabells enrera...

" i va venir el caçador i va matar el llop"

Respirem fons. Em recoloco el tanga i ell la camisa. Ens mirem i riem. Sortim agafats de la mà. Seiem a la taula i tornem a brindar.

- per nosaltres

- per un bon polvo

I seguim amb el "soparet", ara més calmats, encisats, sense perdre'ns de vista un a l'altre.

I de fons, el boss, amb la seva veu trencada ens acompanya:

"Aint no angel gonna greet me..."

Plou...

Plou i la pluja m'ha fet sentir eròticament golafre. Surto a aquest racó íntim que tenim com a terrassa, a respirar la olor de l'aigua, del cel, dels núvols, del terra covard... i em mullo, em mullo tota valentament i mica en mica em despullo, deixant sentir les gotes juganeres com llisquen pell avall. Una melodia trapella ha vingut volant i s'ha posat a emprenyar-me al cervell... "peor para el sol, que se mete a las siete en la cuna, del mar a roncar..."

Respiro fons em sento com una nena inocent que no sap encara a què juga. La roba xopa jau capritxosament damunt les rajoles polides, i penso en ell... Sé que aviat estarà a casa, per això renuncio al plaer individual, tot i que m'estic morint de ganes...

Una espurna de sol reneix darrera un núvol, tanco els ulls i em deixo eixugar plàcidament...

Sento la porta. És ell que torna a casa. Em sento alegre.
- Hóla vida... puges?

Arriba cansat, amb les bosses a la mà, encara cremant la última conversa al mòbil, i em veu darrera el vidre, nua, esperant... Les bosses cauen en menys d'un segon i se sent una veu "et truco després, em truquen..."

Se m'acosta, i m'abraça: - "quina sorpresa"
I jo em deixo embolcallar en els seus braços protectors, fonent-me amb la seva camisa de cotó ben planxat... sento una fiblada al ventre que em corre avall i explota en el més íntim racó del meu cos. Busco els seus llavis amb els meus i ens fonem en un petó... íntim i a l'hora descarat, i ben aviat les seves mans comencen a recórrer les meves curves, intentant resseguir-les com un nen de tres anys apren a resseguir la ratlla d'un dibuix: a poc a poc, sense sortir-te'n... calculant, amb precisió incerta, però constant i amb fermesa... m'excito. I sota els plecs dels dockers, ben arrapat al meu poncell acabat de florir noto que ell també s'excita.

El despullo, el beso, el llepo, el mossego... voldria explotar de plaer però cal anar a poc a poc, assaborint... se m'acudeixen mil postures mil coses que voldria que em fes, i a l'hora sé que no aguantaria de plaer, que ara mateix el meu cos és com un coet encès i la metxa té els segons comptats... el meu cap hauria de distreure's per resistir aquesta onada de sensacions. Canturrejo... "al llegar al portal nos besamos, como dos estudiantes en celo..."

Però ell està salvatgement excitat, poseit de plaer i em desmunta entre carícies i llepades. Crec que estic a punt d'explotar i li demano descaradament: "clava-me-la"

Em sento furtivament penetrada, desitjada... els meus pits apuntant al cel inflats de desig, acaparen la seva boca, els llavis, la llengua, l'aire... compto enrera desde zero, i no puc més...

El mòbil segueix sonant dintre la sala. Sabina segueix disparant-me les neurones amb les seves tonades, i a fora, estesos damunt la pedra, calmats i extasiats a l'hora, ens abracem i jo pregunto sense esperar gaire explicació a canvi: - "com ha anat el dia"?

I mentrestant, amb tot això...

...plou.