CURSivES, ASCENSORS I ANIVERSARIS

Premo el botó, quarta planta, un pis més amunt del teu, decidit a fer la malesa del “saturday night”. Sé com fer-ho.

Entre el dos i el tres faig un copet d’espatlles a la part dreta de l’habitacle, per sota el focus principal, és un punt precís, però ho tinc per mà. I així, en tan sols, un segon... splaf! PARAT.

Els llums s'han apagat.

L’alarma ha durat uns 20 segons, però, ara ja està...

Sento la teva respiració atrafegada, els teus nervis brollant entre els dits que han tret i han posat l’anell unes quantes vegades, després d’haver deixat caure el pastís que portaves a les mans.

Intento calmar-te, t’abraço, comencem a petonejar-nos.

La cabina es despenja i t’espantes amb el sotrac, mentre a la sala del pis on t’estan esperant...
Aplaudien els pares, els tiets i els amics...
Aquí a les fosques, ens desfoguem tots dos alhora, agrupats en un únic crit:
Descaradament m’agafes pel coll i acostant la teva boca a la meva orella em demanes imperativament:

que demani un desig,

que demani un desig!

I jo, intuint els teus ulls enterbolits, t’imposo:

Que me la mengis
Que me la mengis

I així, comença una odissea de sensacions inhumanes, dolces, salvatges, quan...

Inexplicablement, l’ascensor reprèn el seu curt viatge i, obedient, s’atura allà on el meu índex havia assenyalat, obrint-se, igual que els nostres sexes, al públic del quart, que, inert, esperava el seu torn pel descens.

Benvinguts al show.

I tu, nerviosa, com sempre que et toca ser el centre d'atenció,

has fixat els ulls en un punt imprecís ,

sabent que més de deu parells de mirades t’esguarden des del menjador.
Però no pots deixar a mitges la teva feina, a punt de culminar...
Un segon, dos segons, tres segons, quatre... i cinc

Els teus ulls extraviats anuncien el clímax, abandonant a la meva sort els teus pits que ara cavalcaven buscant un desig.

Al vestíbul, les espelmes cremaven, i alguns dels amics t'enfocaven amb CÀMERES de retratar, una veu comentava: ai, que "GUAPA" està.

I jo ajagut en el fons de l’ ascensor m'acabava de córrer,

el teu culet presoner de les meves mans, els teus pits escapant de mida justa de la copa,

el teu esguard intentant amagar-se decidit a trobar un raconet adequat

i el meu penis en actitud retràctil, ja pugnant per fer-se petit, petit,

del tamany de una mosca del tamany d'un mosquit.

Però un cop empetitit decideix que no en té prou,

s’amaga al aguait de la nova ocasió que aviat es presenta un pic al menjador,

i sota els tamborets i la taula allargada pels dos cavallets

comença a penetrar-te de nou
fent-se pas amb prudència per un entramat de mitges lluents que costen d’abaixar, i desfent-se amb soltura de les sabates d'hivern brutes d’alcohol vessat i confeti aixafat.

Gemecs, esbufecs, torsions amunt i avall, em torno a excitar i començo a esprintar la manxada, maleint la llargada dels meus “ous pesats”,

quan me’n adono que algú està allà, i només penso en amagar-me en qualsevol racó,

tant és... potser entre un tap de suro i la paret.

Però em resigno a acabar, t’empento de nou a l’ascensor,

premo el botó i la porta ens encobreix just a temps que no em mengi el collons de gatet

i torno escalar les sanefes del teu vestiti falcar el peu esquerre en una de les parets,

la d'un únic panell de control, i arrencar-te la peça, que aviat rellisca degut al descosit

Te la clavaria tant endintre que podria arribar-te a la espatlla, passant per l’estómac, el tòrax, el diafragma...

i de nou acabem, decidim seure en un racó

mentre replego pel terra algun botó escampat.

I ara necessito agafar un pelet d'aire,

just per refer-me, però penso tornar a començar i amb un saltiró, penetrar-te de nou, enganxar-te igual que a una fera en cel,

fer-te presonera tibar-te un cabell i impulsar-me en un últim salt final,

penetrar i accedir-hi tot jo dins el teu cove, ple de desig, travessant la paret del “vaginal”

Ara un peu, ara un braç, ara el tors, ara el cap!-

I ja dins del habitacle desbordat de desig, rebentar de plaer abans de deixar-te descansar, vestir-nos de nou i sortir al replà,
On els teus t’esperen, amb il·lusió, emocionats…

veure si hi ha bon ambient ,

repartir unes targetes,

ser amable amb la gent,

i amb maneres de jove discret i educat

presentar els meus respectes a l'autoritat

escoltar amb atenció batalletes curioses dels més vells

fent-me fotos gracioses amb altres il.lustres viatgers

i amb un home amb corbata que no se qui és.

I en un núvol de somnis que tens a l'abast

i entre d'altres que, ho sent-ho, però, ja mai viuràs

Detectar un caminet que m'allunyi del grup

o una ombreta TRANQUIL·LA on desapercebut

estirar-me una estona i per fi relaxar-me celebrant

el plaer indescriptible que és haver estat amb tu avui que et fas gran.
Mentre fora de l'ull les espelmes es van apagant,

Com m’agraden els ascensors… és la única cosa que ara mateix em ve al cap.

Somnis…

“Ella”

SAP que a ell li agraden els pits grossos.

És conscient de com es mira sempre a les noies que duen un bon escot i ben farcit. Avui somniarà que té els pits més grossos que mai ha vist en la seva vida. Uns pits grans, ben rodons, ben suaus…

Estan fent l’amor com de costum, al llit, a mitja llum, sense música, ni espelmetes, ni aromes, ni res… però ella somnia. Somnia com li cauen pels dos costats i ell li recull amb les dues mans mentre li magreja, reendreçant-los, rejuntant-los, intentant dominar tanta carn desbordant-se a banda i banda. Ara arqueja l’esquena intentant exagerar encara més la voluptuositat i deixa anar un gemec de grau superior, intentant sentir com les mans aclaparadores es fan petites sobre descomunal armament.

“Ell”

CREU que ella vol un membre ben llarg. Ben llarg no, enormement llarg. És per això que avui s’imagina que la té ben llarga. No sap quants centimetres podrien arribar a cabre sense fer mal… 30, 40… de fet el ventre d'ella ja ha parit una criatura de 54 centímetres. Això vol dir que els 54 hi caben. Potser replegats com un metre de fuster, però hi caben, segur. I s’ho imagina, i s’excita encara més… el seu membre inflat penetrant-la i doblegant-se sobre si mateix cada 15 cm. I si os com una molla? Plaer amunt i avall i a tot l’ample… mare meva! Nota que ella arqueja l’esquena i deixa anar un gemec de grau superior. I si ho ha notat? I si avui se li ha clavat més endintre que mai??? Només el fet d’imaginar-s’ho el fan arrencar boig de plaer.

Es retira suaument… sense deixar de mirar-la, s’estira al seu costat i li diu: pot ser que avui tinguis els pits més inflats?

I ella somriu i li contesta.. i tu? Que potser la feies més llarga??

Comandament

Ell va mig despullat per casa: fa calor. Ella va sense roba interior, amb una camisola fina, curteta, de color blau cel, no porta calces i quan s’acota... no hi ha manera d’endreçar la cuina tranquila. Tot sobra, menys un bon glop d’aigua fresca. Alça l’ampolla amunt i beu calmosa... s’ha recordat de la vaca cega (“ve a abeurar-se a la font com ans solia...)

- Ens estirem una estona?
- Si, no tinc ganes de fer res...

Així que amb la suor enganxada a la pell i els ulls mig clucs jeuen al llit, un al costat de l’altre, fonent-se amb els llençols nets. Aquesta olor dolça de suavitzant convida a capbusar-se.... i ell l’abraça...

- Tens ganes?
- Si, vull jugar
- A que vols jugar?
- Ja veuràs... seré un comandament a distància

Desconcert. Excitat i intrigat a l’hora.

- Va, juguem doncs.

I ella s’aixeca i encén l’equip de música. Se sent una melodía coneguda, potser d’uns quants estius enllà... “but you must be some kind of superstar...”.

- Quin comandament estàs fet! Així també ho faig jo!

I ella torna al llit, li tapa la boca amb una mà, amb l’altra li agafa el membre, i li diu a cau d’orella.... “tu calla i fes el que jo et digui”.

Així que s’estira en sentit contràri, li coloca el pubis prop de la boca i li diu amb mitja riatlla... “m’has de fer amb la llengua el mateix que jo et faci”

Només d’imaginar-s’ho, s’infla de plaer. Aviat sent quelcom humit que li cobreix el penis i que comença a moure’s molt lentament.... molt pausadament... unes ones li arriben en forma de petits cercles des del seu finit...

Ella nota el mateix. Sembla que ha entés perfectament de què es tractava, així que segueix donant ordres a distància... ara la llengua presiona suaument mentre el cap comença a moure’s rítmicament amunt i aval... La sensació és béstial. Ella mateixa controla els seus baixos. Sap que vol i només li cal demanar-ho. Saliva, presió, suau,... Hi juga com si s’estigues morrejant... s’accelera....

Ell s’està tornant boig de plaer. No sap ni què li està passant. Només sap que no pot parar. Ni vol fer-ho. Vol que això no s’acabi mai. (“on guardaves aquest joc fins ara?). I mentrestant, aquesta melodia... que no li surt qui ho canta “I don't know what it isThat makes me feel like this” (ho té a la punta de la llengua)...
La tarda és llarga, però el temps va en contra seva... massa plaer per omplir tants minuts. Impossible allargar. L’explosió està a punt d’arribar... no serveix canviar de canal ni abaixar el volum. No hi ha volta enrera.

Ella es deixa anar com un volcà en erupció. Tremoltant de cintura en avall sense poder controlar-ho. Ell crida extasiat. Sofocat.

Espasmes.

S’abracen, entrellaçant els seus cosos en aquesta postura recíproca i sospiren...

(“vacil.lant pels camins inoblidables, brandant llànguidament la llarga cua...”)

- Ha sigut boníssim

I ella, aixecant el cap d’entre les seves cames li pica l’ullet i li diu:

- Em passes el comandament?

Caputxeta

El miro als ulls amb un cert aire de tendressa i desafiant-lo al mateix temps. Avui s'ha posat aquesta camisa blau-verd que li dona aquest aire polit que tant m'agrada. Acosta un peu a les meves cames per sota de la taula i em pica l'ullet: -"avui no t'escapes"

Estem d'aniversari. Bé, és l'excusa... teniem ganes de brindar amb un bon vi i fotre'ns un bon sopar. Un soparet, com diem nosaltres. Quan estem tendres ho enxiquim tot ("vols fer cosetes?")

Jo per variar, no sabia que posar-me. Només tenia clar que lluiria un bon escot, i aqui em trobo, en un racó del restaurant, amb Bruce de fons, a mitja llum, insinuant els meus 95... "No wedding day smiles no walk down the aisle, No flowers no wedding dress..."

Mentre assaboreixo el peix el miro i penso... "aquesta llengua m'hauria de llepar"

- en què penses?

- res

- res no, alguna cosa tens al cap

- coses meves

Segueixo amb el lluç i el meu cap em diu.. "aquesta boca m'hauria de menjar"

Quelcom humit i tebi em baixa per l'entrecuix, no sé si m'acabaré el plat. Intento sofocar-me amb un bon glop de vi. El cap em balla i em ve una rialla a mig gas.

El meu cervell segueix passant-se tots els límits de velocitat... "aquestes dents m'haurien de queixalar"

- vaig un moment al labavo

M'aixeco topera, intentant mantenir la sensualitat que es desfigura per moments i em dirigeixo al fons, a la dreta, com sempre. Estàn nets, menys mal. Agafo el mòbil i li envio un sms entre riallades i sanglotades... "tespero al wc domes"

En menys d'un minut el tinc amb mi, el meu llop, ha vingut a mossegar-me, llepar-me, queixalar-me... M'empeny contra la porta i jo el munto passant una de les meves cames per les seves espatlles i repenjant l'altra a la paret.

Algú entra al recinte i ell em tapa la boca. Encara m'excito més. Sento el seu membre que s'infla dintre meu i intento moure'm (dintre de les meves escases possibilitats).

Vull xisclar però no seria prudent. Ell boig de desig m'empeny amb força i jo noto que començo a flotar i flotar i el meu cos es fa lleuger i el cap em roda... m'agafa les natges amb força i em penetra salvatgement, jo crido, ell crida, em queixela el coll, jo li tibo els cabells enrera...

" i va venir el caçador i va matar el llop"

Respirem fons. Em recoloco el tanga i ell la camisa. Ens mirem i riem. Sortim agafats de la mà. Seiem a la taula i tornem a brindar.

- per nosaltres

- per un bon polvo

I seguim amb el "soparet", ara més calmats, encisats, sense perdre'ns de vista un a l'altre.

I de fons, el boss, amb la seva veu trencada ens acompanya:

"Aint no angel gonna greet me..."

Plou...

Plou i la pluja m'ha fet sentir eròticament golafre. Surto a aquest racó íntim que tenim com a terrassa, a respirar la olor de l'aigua, del cel, dels núvols, del terra covard... i em mullo, em mullo tota valentament i mica en mica em despullo, deixant sentir les gotes juganeres com llisquen pell avall. Una melodia trapella ha vingut volant i s'ha posat a emprenyar-me al cervell... "peor para el sol, que se mete a las siete en la cuna, del mar a roncar..."

Respiro fons em sento com una nena inocent que no sap encara a què juga. La roba xopa jau capritxosament damunt les rajoles polides, i penso en ell... Sé que aviat estarà a casa, per això renuncio al plaer individual, tot i que m'estic morint de ganes...

Una espurna de sol reneix darrera un núvol, tanco els ulls i em deixo eixugar plàcidament...

Sento la porta. És ell que torna a casa. Em sento alegre.
- Hóla vida... puges?

Arriba cansat, amb les bosses a la mà, encara cremant la última conversa al mòbil, i em veu darrera el vidre, nua, esperant... Les bosses cauen en menys d'un segon i se sent una veu "et truco després, em truquen..."

Se m'acosta, i m'abraça: - "quina sorpresa"
I jo em deixo embolcallar en els seus braços protectors, fonent-me amb la seva camisa de cotó ben planxat... sento una fiblada al ventre que em corre avall i explota en el més íntim racó del meu cos. Busco els seus llavis amb els meus i ens fonem en un petó... íntim i a l'hora descarat, i ben aviat les seves mans comencen a recórrer les meves curves, intentant resseguir-les com un nen de tres anys apren a resseguir la ratlla d'un dibuix: a poc a poc, sense sortir-te'n... calculant, amb precisió incerta, però constant i amb fermesa... m'excito. I sota els plecs dels dockers, ben arrapat al meu poncell acabat de florir noto que ell també s'excita.

El despullo, el beso, el llepo, el mossego... voldria explotar de plaer però cal anar a poc a poc, assaborint... se m'acudeixen mil postures mil coses que voldria que em fes, i a l'hora sé que no aguantaria de plaer, que ara mateix el meu cos és com un coet encès i la metxa té els segons comptats... el meu cap hauria de distreure's per resistir aquesta onada de sensacions. Canturrejo... "al llegar al portal nos besamos, como dos estudiantes en celo..."

Però ell està salvatgement excitat, poseit de plaer i em desmunta entre carícies i llepades. Crec que estic a punt d'explotar i li demano descaradament: "clava-me-la"

Em sento furtivament penetrada, desitjada... els meus pits apuntant al cel inflats de desig, acaparen la seva boca, els llavis, la llengua, l'aire... compto enrera desde zero, i no puc més...

El mòbil segueix sonant dintre la sala. Sabina segueix disparant-me les neurones amb les seves tonades, i a fora, estesos damunt la pedra, calmats i extasiats a l'hora, ens abracem i jo pregunto sense esperar gaire explicació a canvi: - "com ha anat el dia"?

I mentrestant, amb tot això...

...plou.