Ell va mig despullat per casa: fa calor. Ella va sense roba interior, amb una camisola fina, curteta, de color blau cel, no porta calces i quan s’acota... no hi ha manera d’endreçar la cuina tranquila. Tot sobra, menys un bon glop d’aigua fresca. Alça l’ampolla amunt i beu calmosa... s’ha recordat de la vaca cega (“ve a abeurar-se a la font com ans solia...)
- Ens estirem una estona?
- Si, no tinc ganes de fer res...
Així que amb la suor enganxada a la pell i els ulls mig clucs jeuen al llit, un al costat de l’altre, fonent-se amb els llençols nets. Aquesta olor dolça de suavitzant convida a capbusar-se.... i ell l’abraça...
- Tens ganes?
- Si, vull jugar
- A que vols jugar?
- Ja veuràs... seré un comandament a distància
Desconcert. Excitat i intrigat a l’hora.
- Va, juguem doncs.
I ella s’aixeca i encén l’equip de música. Se sent una melodía coneguda, potser d’uns quants estius enllà... “but you must be some kind of superstar...”.
- Quin comandament estàs fet! Així també ho faig jo!
I ella torna al llit, li tapa la boca amb una mà, amb l’altra li agafa el membre, i li diu a cau d’orella.... “tu calla i fes el que jo et digui”.
Així que s’estira en sentit contràri, li coloca el pubis prop de la boca i li diu amb mitja riatlla... “m’has de fer amb la llengua el mateix que jo et faci”
Només d’imaginar-s’ho, s’infla de plaer. Aviat sent quelcom humit que li cobreix el penis i que comença a moure’s molt lentament.... molt pausadament... unes ones li arriben en forma de petits cercles des del seu finit...
Ella nota el mateix. Sembla que ha entés perfectament de què es tractava, així que segueix donant ordres a distància... ara la llengua presiona suaument mentre el cap comença a moure’s rítmicament amunt i aval... La sensació és béstial. Ella mateixa controla els seus baixos. Sap que vol i només li cal demanar-ho. Saliva, presió, suau,... Hi juga com si s’estigues morrejant... s’accelera....
Ell s’està tornant boig de plaer. No sap ni què li està passant. Només sap que no pot parar. Ni vol fer-ho. Vol que això no s’acabi mai. (“on guardaves aquest joc fins ara?). I mentrestant, aquesta melodia... que no li surt qui ho canta “I don't know what it isThat makes me feel like this” (ho té a la punta de la llengua)...
La tarda és llarga, però el temps va en contra seva... massa plaer per omplir tants minuts. Impossible allargar. L’explosió està a punt d’arribar... no serveix canviar de canal ni abaixar el volum. No hi ha volta enrera.
Ella es deixa anar com un volcà en erupció. Tremoltant de cintura en avall sense poder controlar-ho. Ell crida extasiat. Sofocat.
Espasmes.
S’abracen, entrellaçant els seus cosos en aquesta postura recíproca i sospiren...
(“vacil.lant pels camins inoblidables, brandant llànguidament la llarga cua...”)
- Ha sigut boníssim
I ella, aixecant el cap d’entre les seves cames li pica l’ullet i li diu:
- Em passes el comandament?
- Ens estirem una estona?
- Si, no tinc ganes de fer res...
Així que amb la suor enganxada a la pell i els ulls mig clucs jeuen al llit, un al costat de l’altre, fonent-se amb els llençols nets. Aquesta olor dolça de suavitzant convida a capbusar-se.... i ell l’abraça...
- Tens ganes?
- Si, vull jugar
- A que vols jugar?
- Ja veuràs... seré un comandament a distància
Desconcert. Excitat i intrigat a l’hora.
- Va, juguem doncs.
I ella s’aixeca i encén l’equip de música. Se sent una melodía coneguda, potser d’uns quants estius enllà... “but you must be some kind of superstar...”.
- Quin comandament estàs fet! Així també ho faig jo!
I ella torna al llit, li tapa la boca amb una mà, amb l’altra li agafa el membre, i li diu a cau d’orella.... “tu calla i fes el que jo et digui”.
Així que s’estira en sentit contràri, li coloca el pubis prop de la boca i li diu amb mitja riatlla... “m’has de fer amb la llengua el mateix que jo et faci”
Només d’imaginar-s’ho, s’infla de plaer. Aviat sent quelcom humit que li cobreix el penis i que comença a moure’s molt lentament.... molt pausadament... unes ones li arriben en forma de petits cercles des del seu finit...
Ella nota el mateix. Sembla que ha entés perfectament de què es tractava, així que segueix donant ordres a distància... ara la llengua presiona suaument mentre el cap comença a moure’s rítmicament amunt i aval... La sensació és béstial. Ella mateixa controla els seus baixos. Sap que vol i només li cal demanar-ho. Saliva, presió, suau,... Hi juga com si s’estigues morrejant... s’accelera....
Ell s’està tornant boig de plaer. No sap ni què li està passant. Només sap que no pot parar. Ni vol fer-ho. Vol que això no s’acabi mai. (“on guardaves aquest joc fins ara?). I mentrestant, aquesta melodia... que no li surt qui ho canta “I don't know what it isThat makes me feel like this” (ho té a la punta de la llengua)...
La tarda és llarga, però el temps va en contra seva... massa plaer per omplir tants minuts. Impossible allargar. L’explosió està a punt d’arribar... no serveix canviar de canal ni abaixar el volum. No hi ha volta enrera.
Ella es deixa anar com un volcà en erupció. Tremoltant de cintura en avall sense poder controlar-ho. Ell crida extasiat. Sofocat.
Espasmes.
S’abracen, entrellaçant els seus cosos en aquesta postura recíproca i sospiren...
(“vacil.lant pels camins inoblidables, brandant llànguidament la llarga cua...”)
- Ha sigut boníssim
I ella, aixecant el cap d’entre les seves cames li pica l’ullet i li diu:
- Em passes el comandament?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada