Plou i la pluja m'ha fet sentir eròticament golafre. Surto a aquest racó íntim que tenim com a terrassa, a respirar la olor de l'aigua, del cel, dels núvols, del terra covard... i em mullo, em mullo tota valentament i mica en mica em despullo, deixant sentir les gotes juganeres com llisquen pell avall. Una melodia trapella ha vingut volant i s'ha posat a emprenyar-me al cervell... "peor para el sol, que se mete a las siete en la cuna, del mar a roncar..."
Respiro fons em sento com una nena inocent que no sap encara a què juga. La roba xopa jau capritxosament damunt les rajoles polides, i penso en ell... Sé que aviat estarà a casa, per això renuncio al plaer individual, tot i que m'estic morint de ganes...
Una espurna de sol reneix darrera un núvol, tanco els ulls i em deixo eixugar plàcidament...
Sento la porta. És ell que torna a casa. Em sento alegre.
- Hóla vida... puges?
Arriba cansat, amb les bosses a la mà, encara cremant la última conversa al mòbil, i em veu darrera el vidre, nua, esperant... Les bosses cauen en menys d'un segon i se sent una veu "et truco després, em truquen..."
Se m'acosta, i m'abraça: - "quina sorpresa"
I jo em deixo embolcallar en els seus braços protectors, fonent-me amb la seva camisa de cotó ben planxat... sento una fiblada al ventre que em corre avall i explota en el més íntim racó del meu cos. Busco els seus llavis amb els meus i ens fonem en un petó... íntim i a l'hora descarat, i ben aviat les seves mans comencen a recórrer les meves curves, intentant resseguir-les com un nen de tres anys apren a resseguir la ratlla d'un dibuix: a poc a poc, sense sortir-te'n... calculant, amb precisió incerta, però constant i amb fermesa... m'excito. I sota els plecs dels dockers, ben arrapat al meu poncell acabat de florir noto que ell també s'excita.
El despullo, el beso, el llepo, el mossego... voldria explotar de plaer però cal anar a poc a poc, assaborint... se m'acudeixen mil postures mil coses que voldria que em fes, i a l'hora sé que no aguantaria de plaer, que ara mateix el meu cos és com un coet encès i la metxa té els segons comptats... el meu cap hauria de distreure's per resistir aquesta onada de sensacions. Canturrejo... "al llegar al portal nos besamos, como dos estudiantes en celo..."
Però ell està salvatgement excitat, poseit de plaer i em desmunta entre carícies i llepades. Crec que estic a punt d'explotar i li demano descaradament: "clava-me-la"
Em sento furtivament penetrada, desitjada... els meus pits apuntant al cel inflats de desig, acaparen la seva boca, els llavis, la llengua, l'aire... compto enrera desde zero, i no puc més...
El mòbil segueix sonant dintre la sala. Sabina segueix disparant-me les neurones amb les seves tonades, i a fora, estesos damunt la pedra, calmats i extasiats a l'hora, ens abracem i jo pregunto sense esperar gaire explicació a canvi: - "com ha anat el dia"?
I mentrestant, amb tot això...
...plou.
Respiro fons em sento com una nena inocent que no sap encara a què juga. La roba xopa jau capritxosament damunt les rajoles polides, i penso en ell... Sé que aviat estarà a casa, per això renuncio al plaer individual, tot i que m'estic morint de ganes...
Una espurna de sol reneix darrera un núvol, tanco els ulls i em deixo eixugar plàcidament...
Sento la porta. És ell que torna a casa. Em sento alegre.
- Hóla vida... puges?
Arriba cansat, amb les bosses a la mà, encara cremant la última conversa al mòbil, i em veu darrera el vidre, nua, esperant... Les bosses cauen en menys d'un segon i se sent una veu "et truco després, em truquen..."
Se m'acosta, i m'abraça: - "quina sorpresa"
I jo em deixo embolcallar en els seus braços protectors, fonent-me amb la seva camisa de cotó ben planxat... sento una fiblada al ventre que em corre avall i explota en el més íntim racó del meu cos. Busco els seus llavis amb els meus i ens fonem en un petó... íntim i a l'hora descarat, i ben aviat les seves mans comencen a recórrer les meves curves, intentant resseguir-les com un nen de tres anys apren a resseguir la ratlla d'un dibuix: a poc a poc, sense sortir-te'n... calculant, amb precisió incerta, però constant i amb fermesa... m'excito. I sota els plecs dels dockers, ben arrapat al meu poncell acabat de florir noto que ell també s'excita.
El despullo, el beso, el llepo, el mossego... voldria explotar de plaer però cal anar a poc a poc, assaborint... se m'acudeixen mil postures mil coses que voldria que em fes, i a l'hora sé que no aguantaria de plaer, que ara mateix el meu cos és com un coet encès i la metxa té els segons comptats... el meu cap hauria de distreure's per resistir aquesta onada de sensacions. Canturrejo... "al llegar al portal nos besamos, como dos estudiantes en celo..."
Però ell està salvatgement excitat, poseit de plaer i em desmunta entre carícies i llepades. Crec que estic a punt d'explotar i li demano descaradament: "clava-me-la"
Em sento furtivament penetrada, desitjada... els meus pits apuntant al cel inflats de desig, acaparen la seva boca, els llavis, la llengua, l'aire... compto enrera desde zero, i no puc més...
El mòbil segueix sonant dintre la sala. Sabina segueix disparant-me les neurones amb les seves tonades, i a fora, estesos damunt la pedra, calmats i extasiats a l'hora, ens abracem i jo pregunto sense esperar gaire explicació a canvi: - "com ha anat el dia"?
I mentrestant, amb tot això...
...plou.
1 comentari:
a vore quin dia és el que plou i et trobo mig nua tot esperant-me al terradet amb ganes de fer "cosetes" i fas oblidar les penuries del dia tot enganxat al móbil. ;)
Publica un comentari a l'entrada