CURSivES, ASCENSORS I ANIVERSARIS

Premo el botó, quarta planta, un pis més amunt del teu, decidit a fer la malesa del “saturday night”. Sé com fer-ho.

Entre el dos i el tres faig un copet d’espatlles a la part dreta de l’habitacle, per sota el focus principal, és un punt precís, però ho tinc per mà. I així, en tan sols, un segon... splaf! PARAT.

Els llums s'han apagat.

L’alarma ha durat uns 20 segons, però, ara ja està...

Sento la teva respiració atrafegada, els teus nervis brollant entre els dits que han tret i han posat l’anell unes quantes vegades, després d’haver deixat caure el pastís que portaves a les mans.

Intento calmar-te, t’abraço, comencem a petonejar-nos.

La cabina es despenja i t’espantes amb el sotrac, mentre a la sala del pis on t’estan esperant...
Aplaudien els pares, els tiets i els amics...
Aquí a les fosques, ens desfoguem tots dos alhora, agrupats en un únic crit:
Descaradament m’agafes pel coll i acostant la teva boca a la meva orella em demanes imperativament:

que demani un desig,

que demani un desig!

I jo, intuint els teus ulls enterbolits, t’imposo:

Que me la mengis
Que me la mengis

I així, comença una odissea de sensacions inhumanes, dolces, salvatges, quan...

Inexplicablement, l’ascensor reprèn el seu curt viatge i, obedient, s’atura allà on el meu índex havia assenyalat, obrint-se, igual que els nostres sexes, al públic del quart, que, inert, esperava el seu torn pel descens.

Benvinguts al show.

I tu, nerviosa, com sempre que et toca ser el centre d'atenció,

has fixat els ulls en un punt imprecís ,

sabent que més de deu parells de mirades t’esguarden des del menjador.
Però no pots deixar a mitges la teva feina, a punt de culminar...
Un segon, dos segons, tres segons, quatre... i cinc

Els teus ulls extraviats anuncien el clímax, abandonant a la meva sort els teus pits que ara cavalcaven buscant un desig.

Al vestíbul, les espelmes cremaven, i alguns dels amics t'enfocaven amb CÀMERES de retratar, una veu comentava: ai, que "GUAPA" està.

I jo ajagut en el fons de l’ ascensor m'acabava de córrer,

el teu culet presoner de les meves mans, els teus pits escapant de mida justa de la copa,

el teu esguard intentant amagar-se decidit a trobar un raconet adequat

i el meu penis en actitud retràctil, ja pugnant per fer-se petit, petit,

del tamany de una mosca del tamany d'un mosquit.

Però un cop empetitit decideix que no en té prou,

s’amaga al aguait de la nova ocasió que aviat es presenta un pic al menjador,

i sota els tamborets i la taula allargada pels dos cavallets

comença a penetrar-te de nou
fent-se pas amb prudència per un entramat de mitges lluents que costen d’abaixar, i desfent-se amb soltura de les sabates d'hivern brutes d’alcohol vessat i confeti aixafat.

Gemecs, esbufecs, torsions amunt i avall, em torno a excitar i començo a esprintar la manxada, maleint la llargada dels meus “ous pesats”,

quan me’n adono que algú està allà, i només penso en amagar-me en qualsevol racó,

tant és... potser entre un tap de suro i la paret.

Però em resigno a acabar, t’empento de nou a l’ascensor,

premo el botó i la porta ens encobreix just a temps que no em mengi el collons de gatet

i torno escalar les sanefes del teu vestiti falcar el peu esquerre en una de les parets,

la d'un únic panell de control, i arrencar-te la peça, que aviat rellisca degut al descosit

Te la clavaria tant endintre que podria arribar-te a la espatlla, passant per l’estómac, el tòrax, el diafragma...

i de nou acabem, decidim seure en un racó

mentre replego pel terra algun botó escampat.

I ara necessito agafar un pelet d'aire,

just per refer-me, però penso tornar a començar i amb un saltiró, penetrar-te de nou, enganxar-te igual que a una fera en cel,

fer-te presonera tibar-te un cabell i impulsar-me en un últim salt final,

penetrar i accedir-hi tot jo dins el teu cove, ple de desig, travessant la paret del “vaginal”

Ara un peu, ara un braç, ara el tors, ara el cap!-

I ja dins del habitacle desbordat de desig, rebentar de plaer abans de deixar-te descansar, vestir-nos de nou i sortir al replà,
On els teus t’esperen, amb il·lusió, emocionats…

veure si hi ha bon ambient ,

repartir unes targetes,

ser amable amb la gent,

i amb maneres de jove discret i educat

presentar els meus respectes a l'autoritat

escoltar amb atenció batalletes curioses dels més vells

fent-me fotos gracioses amb altres il.lustres viatgers

i amb un home amb corbata que no se qui és.

I en un núvol de somnis que tens a l'abast

i entre d'altres que, ho sent-ho, però, ja mai viuràs

Detectar un caminet que m'allunyi del grup

o una ombreta TRANQUIL·LA on desapercebut

estirar-me una estona i per fi relaxar-me celebrant

el plaer indescriptible que és haver estat amb tu avui que et fas gran.
Mentre fora de l'ull les espelmes es van apagant,

Com m’agraden els ascensors… és la única cosa que ara mateix em ve al cap.